El llac del nèctar

 

Hi havia una vegada un home molt ric que tenia tres filles. Ell era molt vanitós i creia que tot el que tenia era obra del seu esforç. No reconeixia la gràcia de Déu.

Cada matí preguntava a les seves filles qui els donava de menjar. Les dues majors sempre contestaven: "Vostè pare, ens dóna de menjar". Però la menor sempre deia: "Tots rebem l'aliment de les mans de Déu".

El pare va tractar per tots els mitjans de convèncer a la seva filla que era ell qui, amb la seva intel·ligència i el seu treball, guanyava tot el que tenien. Però ella, la filla menor, insistia que tot era regal de Déu.

Finalment el pare es va cansar de sentir sempre el mateix. Per donar-li una lliçó a la noia, va decidir casar-la amb un leprós i invàlid i li va dir:

-Ara Veurem com t'alimenta el teu Déu.

La pobra infeliç va posar al seu marit en una cistella. Portava la cistella sobre el cap i anava demanant almoina de poble en poble.

Un dia van arribar a un llogaret al costat d'una llacuna. Ella va posar la cistella amb el marit sota un arbre prop de la llacuna i va sortir a demanar pel llogaret.

El leprós que s'havia quedat sol, va veure una cosa que el va deixar sorprès. Va observar que arribaven uns corbs i es banyaven a l'aigua. Amb el bany a la llacuna es transformaven en cignes blanquíssims. L'aigua de la llacuna era miraculosa.

-Potser pot guarir-me amb aquesta aigua -va pensar-, i arrossegant-se amb molta dificultat va arribar fins al llac. Quan va mullar una mà a l'aigua va veure amb emoció que aquesta estava curada. Llavors es va banyar transformant-se en un home jove i sa. Va esperar ansiós per explicar tot a la seva dona.

Quan ella va arribar i va veure la cistella buida i trencar a plorar, pensant que alguna cosa dolenta havia passat al seu marit. Però en aquest moment es va apropar el jove dient que era el seu marit i li relatà el que havia passat. La dona no podia creure-ho. Llavors ell li va mostrar un dit que havia guardat sense curar i quan el va mullar a l'aigua de la llacuna el miracle va tornar a repetir-se. Des d'aquell dia van viure feliços i el lloc es va fer famós. Després el lloc va ser triat per fundar la ciutat de Amristar, que significa "Llac del Nèctar".

 

En 1577 Guru Ram Das Dev (el quart Gurú sikh), instruir perquè es cavés la fossa que actualment és el llac artificial que envolta al Temple Daurat. A aquest llac se l'anomena "Amritsar", que significa "Llac del Nèctar", i que actualment dóna el nom a la ciutat on es troba.

 

La construcció del temple es va iniciar en 1588 per Gurú Arjan Dev.

 

La construcció va finalitzar en 1604 pel mateix Gurú. En aquest mateix any es va instal·lar a l'altar del temple l'Adi Granth, que és l'escriptura sagrada dels sikhs, i que és considerat com l'actual gurú o guia espiritual.

 

L'arquitectura del temple és una representació simbòlica del pensament sikh. El Temple Daurat té quatre entrades, una a cada costat, simbolitzant l'obertura dels sikhs a totes les religions.