Les espases en el sikhisme

A moltes persones els sorprèn que als temples sikhs o Gurudwara Sahib ji hi ha espases, dagues, sabres... «Això sembla més un quarter militar que no pas una casa de Déu» Es pot sentir dir.

També, les espases, es veuen abundosament en les processons i lloances de les festes sikh que se celebren a moltes localitats catalanes i que omplen de vius colors els carrers i places d'arreu.

«Més que persones religioses semblen soldats», poden pensar alguns.

Sorprèn i a voltes esvera, al públic català, el fet que persones tan acollidores i generoses com els sikhs (ofereixen begudes i menjar en els seus temples sempre oberts a tothom), per altra banda llueixen amb orgull tot d'armes blanques: dagues, punyals, ganivets, espases... Aquesta ambivalència entre la generositat i obertura per una banda i aparent bel·licisme i rigorositat per l'altra descol·loca a l'observador poc avesat. Veu alguna cosa que no acaba d'entendre. No quadra.

Intentaré explicar breument el significat de les espases com a símbol en el sikhisme, per això em serviré de la «Baraja de cartas española» que gairebé tots coneixem. No és que el sikhisme tingui res a veure amb les cartes espanyoles, però si ens hi serviran per anar del conegut vers allò que volem conèixer.

Aquestes («La Baraja de cartas española»), contenen quatre pals: bastons, copes, espases i ors. Aquests elements no estan agafats a l'atzar, tenen un significat simbòlic ancestral. Forma part de l'imaginari i de la consciència col·lectiva.

La saviesa popular dóna a cada pal un significat de caire social: les copes serien el clergat, els religiosos, les espases figuren els militars i els funcionaris, els ors las persones riques o poderoses i els bastons els obrers, professionals, els oficis.

Però els estudiosos dels símbols i de les senyals ens indiquen quelcom una mica diferent, seria com un altre nivell de comprensió com ara veurem:

Els bastons simbolitzen la ment, el pensament, les idees... Les copes són els sentiments, l'amor, la passió, el delit, l'entusiasme... Les espases volen indicar la preparació, l'estratègia, el mètode, l'estudi, la planificació... i els ors simbolitzen la materialització, donar-hi cos a allò que se planifica, aconseguir els objectius, crear de manera palpable allò que es desitja.

De tal manera que una persona, en principi, té una idea o un pensament (els bastons), després s'enamora i desitja allò gairebé somniat (les copes), es posa a veure com podrà assolir materialment aquella idea (les espases) més tard fa realitat aquell propòsit, el fa pressent, el corporifica, el materialitza (els ors).

Un exemple pràctic:

Una persona pensa que, potser, podria anar aquest estiu a Amritsar per veure el Temple D'or. És una idea, només una feble/forta energia (els bastons), la qual pot ésser destruïda/oblidada amb facilitat o seguir endavant.

En cas de continuar serà passant per l'enamorament (les copes). L'individu pensarà en l'atractiu del viatge, les persones que coneixerà, els llocs bonics que visitarà, les menges exòtiques que tastarà... està fascinat pel propòsit.

El següent pas serà planificar el viatge (les espases). Anirà a una agència de viatges, comprarà un guia de viatge, cercarà informació per Internet, consultarà amics, familiars, estalviarà els diners necessaris...

El darrer i definitiu pas serà la materialització del viatge (els ors). Fer realitat aquella energia primerenca. Era només una idea i ara ha agafat cos. El viatge finalment s'ha realitzat.

El sikh és aquella persona que ha tingut una idea, un pensament (els bastons): vol alliberar-se, ser sant, unir-se amb els altres i amb Waheguru (Déu). Arribar a la màxima plenitud que pot arribar com a ésser humà.

S'ha enamorat de l'objectiu, el desitja amb tota l'ànima (les copes).

I es disposa a assolir-ho: ho planifica, estudia, aprèn, escolta, medita, prega, segueix el camí definit pels Gurus i sobretot es posa en mans de Waheguru ji (les espases). És tasca, potser, de tota una vida

Només queda assolir l'objectiu, fer-lo realitat (els ors). Serà quan Waheguru Ji ho indiqui. El sikh està a la seva sencera disposició.

A les Gurudwares Sahib Ji d'arreu del món estan exposades les armes blanques de manera ben visible, ostentosament, com a recordatori i advertència de què el sikh és aquell o aquella que estudia, aprèn, cerca, s'aplica, investiga, analitza i esbrina el mètode i l'estratègia (les espases), per fusionar-se amb els altres i amb Waheguru. Tenint sempre pressent que malgrat tots els esforços realitzats, la darrera paraula la té, en tot, WAHEGURU.

És important remarcar un altre visió del fet de les espases en el sikhisme, totes dues mirades ens donen el significat profund i exacte de la presencia de les espases en les cases de Déu o Gurudwares Sahib Ji.

Des de la creació de la Khalsa per part del desè guru, Guru Gobind Singh Ji en 1699, tots els sikhs batejats en aquesta germandat de la Khalsa han de dur les 5 K's: kes, kanga, kachera, kara i kirpan.

Kes: no tallar-se el cabell de part del cos.

Kanga: Petita pinta de fusta per a recollir el cabell.

Kachera: Roba interior blanca fins als genolls.

Kara: Polsera o braçalet pel canell.

Kirpan: Petita daga que han de dur penjada de l'espatlla i que cau a l'alçada de la cintura.

El kirpan representa la força de Déu. La protecció del feble, el pobre, l'indefens i la defensa de la veritat i de la justícia. Simbolitza el poder de Déu sobre el mal. La gràcia de Déu en forma d'espasa.

Els cercles i les espases que es poden veure a les Gurudwares, simbolitzen, en el cas del sikhisme, lluita espiritual, camí... i també esdevenen elements de defensa personal i de protecció de les creences religioses de totes les persones del món.

Tothom té dret a poder professar la seva religió sense ser víctimes de cap violència. La visió de les espases ens recorda el nostre deure en la defensa de la justícia i de la veritat.

Un dels grans exemples és que Guru Tegh Bahadur Ji, nove guru, que tot i sent sikh va donar seva vida per protegir el dret dels hinduistes per dur a terme en pau les seves creences religioses.

Un sikh està obligat a lluitar contra qualsevol acte d'injustícia i a protegir als membres de qualsevol religió, no només de la seva.

Els sikhs se'ns reconeix per ser espirituals i guerrers. Aquests són dos aspectes molt diferents i que representen el caràcter sikh. El vessant espiritual o principal està enfocat per esdevenir un ésser integral, a l'alliberament i a la unió amb els altres i esdevenir u amb Waheguru (Déu). El cantó marcial i complementari s'adreça a la defensa de la justícia, dels febles i dels desprotegits.

El rostre guerrer del sikh sempre queda en segon terme.

Un veritable sikh no serà mai el primer a desembeinar l'espasa, no dispararà el primer tret ni donarà el primer cop. La seva actuació serà sempre en legítima defensa.

La regla és no posar en perill a ningú i no estar amenaçat per ningú.

Els sikhs adoptaren la pràctica militar o guerrera, sempre amb intenció defensiva, en el temps que l'Índia fou ocupada per exèrcits estrangers i que pretenien imposar la seva religió per la força de les armes.

Els sikhs van ser instruïts per Guru Gobind Singh Ji a prendre les armes només contra la tirania i la injustícia i sempre en legítima defensa.

Gurdit Singh